Semblava que no arribaria el moment i bé, ací està. Per ser sincers, me'n vaig amb més llàgrimes als ulls de les que pensava quan fa anys m'imaginava a aquesta ciutat. Però deixant els plors a banda, em porte moltes coses amb les que em quedaré sempre. Em quede amb els ulls brillants de ma iaia quan, entre petons, em deia “te lo mereces”; una forta abraçada d'un xipiró amb els cabells arrissats; una caixa plena d'objectes essencials per a mi; un Petit Príncep en rus; una polsera tricolor feta per un bon amic; unes innocents paraules d'un petit cigró que no volia deixar-me marxar; un xoriço sense el qual les meues llentilles no serien res; un últim 3x1 al Telepizza amb les amigues -les de vitat-; milers de cançons a l'iPod -cadascuna amb un record diferent-; un peluix d'Elly; i sobre tot, el més tendre, maternal e incondicionalment amorós dels somriures de ma mare.
