De vegades,
es produeixen revolucions invisibles, batalles sordes i quotidianes
que no arriben als mitjans de comunicació, que són condemnades
irremissiblement al silenci. Hi ha conflictes llunyans a prop de casa
nostra, que mai no estan d'actualitat, que no mereixen ni una trista
nota al peu en els diaris. Però existeixen també persones anònimes
que es deixen la pell, que renuncien als discursos teòrics i prenen
la determinació, conscient i sincera, de canviar el món que els
envolta, ara i ací, posant les mans en farina, aferrant-se a
l'esperança, amb totes les seues forces. Són els protagonistes
d'una rebel·lió discreta, que caminen de puntetes, però dibuixen
una profunda petjada en la terra. Estem parlant d'individus
convencionals que not tenen por d'agafar les regnes, que cada volta
que reben una punyada saben sobreposar-se i continuen avançant, amb
la mirada fixa en l'horitzó, sense perdre mai de vista la utopia.
Són els instigadors d'una revolta tàcita, infatigables defensors de
les causes nobles, aquelles que s'escriuen amb minúscula i lletra
menuda. No, no se senten excepcionals ni es consideren millors que
altres. No busquen l'admiració ni tampoc la lloança de ningú,
perquè, senzillament, la seua recompensa és anar-se'n a dormir cada
nit amb la consciència tranquil·la. Són subversius, irreverents i
contumaços. Practiquen diàriament la solidaritat i no necessiten
viatjar milers de quilòmetres per plantar cara a les injustícies.
Es mullen, prenen partit, mostren les dents, trauen les urpes.
Pau Alabajos.
