Sovint ens
passa que veiem una pel·lícula i el final ens agafa desprevinguts, per sorpresa, i esperem ansiosament un “continuará” que lliure al protagonista
d'eixe final tan indesitjable. Doncs bé, de vegades això també
passa en la vida real, i ens aferrem desesperadament a eixe
“continuará”, però de sobte ix un fons negre amb unes lletres
blanques que diuen “fin”, seguit pels crèdits que donen per
finalitzada la història. Llavors, sense cap sentit aparent, l'únic
que continua és la vida.
Quin final més catàrtic el del teu escrit, Katanita!!
ResponEliminaQuè remei...
ResponElimina