dissabte, 19 de febrer del 2011

Neu.

A molts kilòmetres de distància i més de dos mil metres d’alçada la vida es veia d’una altra manera. Matinar per fer el que més t’agrada no és el mateix que matinar per a anar a l’ institut això és clar. Alçar-nos a les 8, desdejunar, agafar el bus, arribar a l’estació, oblidar el casc per casualitat i posar-nos el barret, calçar-nos les incomodíssimes botes, posar-nos els guants, fixar-nos els esquís, agafar els bastons i tot a punt; cap al telecadires. Pujar parlant amb algú, des de política fins a baralles, i notant al mateix temps com el fred augmenta a mesura que anem pujant i per últim arribar a dalt, al cim de la muntanya, des d’allí les coses si que es veuen d’una altra manera, vore els núvols per davall de tu, admirar el paissatge mirar a baix i vore a soles la pendent de la muntanya i sentir la adrenalina corrent per dintre del teu cos que et diu que ara si, que es el moment i el lloc, i sense pensar-ho dues vegades, mirada al capdavant, pes i força cap a davant i per a baix, esquerra i dreta, flexió, extensió, gir, clavar bastó, en paral·lel i alguna “cunya” de tant en tant per no embalar-te massa encara que es inevitable, sentir la velocitat, el vent donant-te de front i sentir-te lliure, totalment lliure, sense necessitat de cridar o dir-li-ho a la gent, simplement sentint-ho tu mateix. I es aquí quan t’adones de que les 10 hores de viatge sense dubte i com cada any, han merescut la pena, perquè allí estàs tu, d’un dilluns a un divendres de matí fent el que més t’agrada, la teua gran afició desde xiquica, amb els teus amics. I si, això si es vida!
Han sigut pocs dies, un respir molt breu, però ha merescut la pena. Com sempre, la millor semana de tots ens anys. Així que fins a l'any que ve!
*Amb 4 anyets.
*Amb 17 anys.

dissabte, 5 de febrer del 2011

MEP 2011.

Després d’intensos dies de treball, de dormir escasses hores , de menjar-nos el cap a més no poder, de debatre a tort i a dret i a totes hores, de vestits i corbates, de creure’ns petits politics,  de guardar el protocol, de discursos interminables, de preparar-nos el màxim possible, de molts nervis... l’esforç ha sigut recompensat i per suposat, ha merescut la pena. No va ser fàcil arribar a un acord i menys defensar-nos de tot tipus de crítiques, però la comissió d’assumptes jurídics de la que jo formava part, va aconseguir legalitzar la prostitució dins del marc de la Unió Europea.  A més d’aquest es van tractar temes d’actualitat com els aliments transgènics, l’atur juvenil o la igualtat laboral entre homes i dones. Amb l’esforç de totes les distintes comissions  es va aconseguir arribar a un consens i totes les clàusules propostes van ser defensades i aprovades per votació. I clar, si a tot això, li sumem que estavem fent-ho en les mateixes Corts Valencianes i estant asseguts o parlant en el mateix micròfon on ho han fet tota classe d’indesitjables, la cossa cobra més sentit o importància. En definitiva i per si no ha quedat clar, estic parlant del MEP (Model de Parlament Europeu) 2011, tres dies increïbles i amb gent increïble. Una experiència realment inoblidable.  

                                                                                          *Delegació d'Elx.

                                                                        *Discurs a les Corts Valencianes.