dijous, 28 d’abril de 2011

Ana María Matute, guanyadora del Premi Cervantes.


Hui puc permetre'm posar un vídeo en castellà perquè ella es mereix aquest homenatge. Amb 75 anys i una extensa trajectòria com escritora ha replegat el seu merescut Premi Cervantes sense perdre eixa tendresa i joventut espiritual que la caracteritza, i també ens ha recordat a tots que hem d'inventar perquè com ella ha dit: "qui no inventa, no viu". 
Em trec el barret, Ana María Matute. 

dissabte, 23 d’abril de 2011

Feliç Sant Jordi!

Resulta peculiar vore a tothom passejant tranquil·lament pel carrer amb una rosa i mirant grans llibreries.

Què passa el 23 d’abril? Doncs que és la Diada de Sant Jordi, el patró dels Països Catalans i també d’Aragó.

La tradició de la rosa i el llibre és molt antiga. Les dones reben una rosa del seu estimat i ells són recompensats amb un llibre. A aquest punt s’uneixen dos tradicions.

En primer lloc, la tradició del llibre és senzilla d’explicar, en aquest dia es commemora la mort de tres grans plomes de la Història de la Literatura: Miguel de Cervantes, Garcilaso de la Vega i William Shakespeare. Per això aquesta data està declarada per la UNESCO com el dia del llibre a tot el món. 

Per altra banda, la història de la rosa és més complexa, però està envoltada per una aurèola de romanticisme que la fa molt especial. Tot naix a partir de la següent llegenda medieval:

Hi havia una vegada un drac que vivia en un llac al costat d’una petita ciutat. La seva presència tenia atemorida a tota la població. Per evitar la seua ira i no temptar la seva ferocitat els ciutadans havien de portar-li cada dia dues ovelles. Però les ovelles es van acabar i el monstre amenaçava amb atacar i arrasar tota la població. Per això el rei va decidir que cada dia se li donaria una persona al atzar. Però seguint aquest sistema d’atzar un dia li va tocar a la filla del rei. Aquest, va oferir al poble tots els seus béns a qui ocupara el seu lloc, però el poble no ho va voler. Així, sense cap alternativa, la princesa va anar caminant fins a la guarida del drac, però de sobte es va trobar amb Sant Jordi, que al escoltar la seua situació, es va oferir a rescatar-la i va matar el drac clavant-li una espasa al cor. De la seua sang, va nàixer un roser bellísim, del qual va tallar la rosa més bonica per donar a la dama.

A més de la tradició catalana cal destacar la importància de la lectura a les nostres vides. 

No sé si vos ha passat alguna vegada que vos veieu buits enfront de la vida. A mi sí, i vaig trobar tant en els llibres com en l'escritura un refugi on la meua ment es va amagar molt de temps. Sense cap dube, els llibres són un refugi on amansir certes feres, per dir-ho d'alguna manera. Imaginar els ambients, personatges i situacions fan que un torne per camins imaginables que desperten la creativitat i la fantasia. Així com també moltes vegades ens identifiquem amb el que altres escriuen. Els llibres són un mirall de l'anima, a més d'una sortida a les nits d'insomni. També són una eina de coneixement, i és que mai acabarem un llibre sense aprendre alguna cosa nova. 
No sé si penseu com jo, però el que es clar és que els llibres sempre han sigut i seran una eina molt important a la vida de tothom. 

Per últim, si he de fer una recomanació, mai podria oblidar al meu Petit Príncep. 
El Petit Príncep és un llibre de hui i de sempre. El seu protagonista és un xiquet que permaneix al cor de tots els que han llegit la seua història, inclosos aquells que hui ja són adults. 
Si heu llegit El Petit Príncep alguna vegada, vos recomane que ho torneu a fer. Sí, encara que vos hageu convertit adults. El propi Petit Príncep vos diria que si vos ser realment sabi i feliç has de tornar a vore el món amb els ulls d'un xiquet.

M'acomiade convidant-vos a que gaudiu de la lectura i passeu un feliç Sant Jordi.

dissabte, 16 d’abril de 2011

El País Valencià és el meu país.

L'associació Acció Cultural del País Valencià (ACVP) ha obert una campanya per fer front a la multa de 800.000 euros imposada pel Govern valencià de Francisco Camps per emetre TV3 al País Valencià.

Davant el tancament de les emissions de TV3 al País Valencià el 17 de febrer, la ACVP ha organitzat en dos mesos 66 manifestacions i concentracions en les principals ciutats valencianes, a les quals han assistit desenes de milers de participants.

Les concentracions acaben hui 16 d’abril amb una última mobilització, i que tancarà l’actuació del cantautor Lluís Llach, en la qual participaran representants d’Òmnium Cultural i d’Obra Cultural Balear.

Sense dubte, és una multa desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre que si no paga la multa, pot veure embargats els seus comptes i béns immobles i mobles. Per això, ACVP ha fet una crida –amb el suport de Òminum Cultural i l’Obra cultural Balear-, per recaptar diners per pagar la multa. Per tramitar la recaptacions, ACVD ha habilitat dos comptes bancaris on es poden realitzar transferències. Algunes persones rellevants ja han fet donacions.

Ací vos deixe el vídeo de la campanya:

diumenge, 10 d’abril de 2011

Nou referèndum a Catalunya.

Hui, diumenge 10 d’abril, culmina a Barcelona la consulta per la independència “Barcelona Decideix”, la qual és una iniciativa ciutadana, no partidista, composta per voluntaris del poble català. Aquestes votacions es porten realitzant des del 13 de setembre de 2009 i hui arriben a la seua última jornada.

El vídeo que deixe a baix és la campanya que s'ha utilitzat per cridar als catalans a acudir a les urnes. Encara que no és original (ja que és el model que es va utilitzar en la campanya de Barack Obama per a les eleccions dels EUA) segueix causant reaccions diverses, tant pels personatges que apareixen, com pel sentiment i lapolèmica que provoca aquest tema entre els catalans.



Catalunya, sempre arrelada a les seues arrels, ha experimentat un sentiment de maltractament i rebuig cap a la seua cultura, encara que el grau es pot discutir, el que es clar es que històricament, els idiomes propis de les regions, i elles mateixes, han patit el càstig dels espanyols, entengui’s, i això ha fomentat un nacionalisme i protecció que ha derivat en el que hui dia tenim.

S'està a favor o en contra? És un caprici dels catalans? Es bo o dolent? És per a tant? Cadascú que reflexione.

dimarts, 5 d’abril de 2011

Som.



Som la cançó que mai s'acaba,
som el combat contra l’oblit,
som la paraula silenciada,
som la revolta en un sol crit.

Som l’espurna que encén la flama,
som la lluita que hem compartit,
som la pedra en la barricada,
som el poble per construir.

I quan la nit ens ve a buscar
som tot un món per estimar,
som una història per guanyar,
tot un futur per començar.

Som llàgrimes en la mirada,
som el coratge de seguir,
som la ferida mai tancada,
som la història que no han escrit.

Som l’arbre enmig de la tempesta,
som els estels que vam teixir,
som l’esperança i la tristesa,
som el poble per construir.

I quan la nit ens ve a buscar
som tot un món per estimar,
som una història per guanyar,
tot un futur per començar.