No estàs sol, no tingues por.: Quan somrius.

divendres, 11 de novembre del 2011

Quan somrius.

Gràcies. Perquè el teu somriure contagiós sempre està ací.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Això d'estranyar, la nostàlgia i tot açò és un vers. No s'estranya un país, s'estranya el barri en tot cas, però també l'estranyes si et mudes a deu quadres. Qui es sent patriota, qui creu que pertany a un país és un tarat mental. La pàtria és un invent. Què he de veure jo amb un tucumà o amb un salteny? Són tan aliens a mi com un català o un portuguès. Són estadístiques, nombres sense cara. Una persona es sent part de molt poca gent. El teu país són els teus amics, i això sí que s'estranya. Però es passa.