dilluns, 29 d’octubre de 2012

Fin.

  Sovint ens passa que veiem una pel·lícula i el final ens agafa desprevinguts, per sorpresa, i esperem ansiosament un “continuará” que lliure al protagonista d'eixe final tan indesitjable. Doncs bé, de vegades això també passa en la vida real, i ens aferrem desesperadament a eixe “continuará”, però de sobte ix un fons negre amb unes lletres blanques que diuen “fin”, seguit pels crèdits que donen per finalitzada la història. Llavors, sense cap sentit aparent, l'únic que continua és la vida.

2 comentaris: