Resulta peculiar vore a tothom passejant tranquil·lament pel carrer amb una rosa i mirant grans llibreries.
Què passa el 23 d’abril? Doncs que és la Diada de Sant Jordi, el patró dels Països Catalans i també d’Aragó.
La tradició de la rosa i el llibre és molt antiga. Les dones reben una rosa del seu estimat i ells són recompensats amb un llibre. A aquest punt s’uneixen dos tradicions.
En primer lloc, la tradició del llibre és senzilla d’explicar, en aquest dia es commemora la mort de tres grans plomes de la Història de la Literatura: Miguel de Cervantes, Garcilaso de la Vega i William Shakespeare. Per això aquesta data està declarada per la UNESCO com el dia del llibre a tot el món.
Per altra banda, la història de la rosa és més complexa, però està envoltada per una aurèola de romanticisme que la fa molt especial. Tot naix a partir de la següent llegenda medieval:
Hi havia una vegada un drac que vivia en un llac al costat d’una petita ciutat. La seva presència tenia atemorida a tota la població. Per evitar la seua ira i no temptar la seva ferocitat els ciutadans havien de portar-li cada dia dues ovelles. Però les ovelles es van acabar i el monstre amenaçava amb atacar i arrasar tota la població. Per això el rei va decidir que cada dia se li donaria una persona al atzar. Però seguint aquest sistema d’atzar un dia li va tocar a la filla del rei. Aquest, va oferir al poble tots els seus béns a qui ocupara el seu lloc, però el poble no ho va voler. Així, sense cap alternativa, la princesa va anar caminant fins a la guarida del drac, però de sobte es va trobar amb Sant Jordi, que al escoltar la seua situació, es va oferir a rescatar-la i va matar el drac clavant-li una espasa al cor. De la seua sang, va nàixer un roser bellísim, del qual va tallar la rosa més bonica per donar a la dama.
A més de la tradició catalana cal destacar la importància de la lectura a les nostres vides.
No sé si vos ha passat alguna vegada que vos veieu buits enfront de la vida. A mi sí, i vaig trobar tant en els llibres com en l'escritura un refugi on la meua ment es va amagar molt de temps. Sense cap dube, els llibres són un refugi on amansir certes feres, per dir-ho d'alguna manera. Imaginar els ambients, personatges i situacions fan que un torne per camins imaginables que desperten la creativitat i la fantasia. Així com també moltes vegades ens identifiquem amb el que altres escriuen. Els llibres són un mirall de l'anima, a més d'una sortida a les nits d'insomni. També són una eina de coneixement, i és que mai acabarem un llibre sense aprendre alguna cosa nova.
No sé si penseu com jo, però el que es clar és que els llibres sempre han sigut i seran una eina molt important a la vida de tothom.
Per últim, si he de fer una recomanació, mai podria oblidar al meu Petit Príncep.
El Petit Príncep és un llibre de hui i de sempre. El seu protagonista és un xiquet que permaneix al cor de tots els que han llegit la seua història, inclosos aquells que hui ja són adults.
Si heu llegit El Petit Príncep alguna vegada, vos recomane que ho torneu a fer. Sí, encara que vos hageu convertit adults. El propi Petit Príncep vos diria que si vos ser realment sabi i feliç has de tornar a vore el món amb els ulls d'un xiquet.
M'acomiade convidant-vos a que gaudiu de la lectura i passeu un feliç Sant Jordi.
