L’últim capítol també m’ha agradat prou, perquè es un final ràpid i també esperat i passa el que havia de passar. Aquest capítol podríem resumir-ho mot senzillament frases fetes com: el que la fa la paga o també, el tems posa a cadascú al seu lloc. I això, passa sempre, tant al llibre com a la vida real, per això diria que junt amb el capítol sis, ha sigut el que més m’ha agradat, perquè te un bon missatge moralitzador que ens arriba fàcilment als lectors.
Amb eixes frases fetes no vull dir que m’alegre la mort de ningú, a soles dic que se’l mereixia, tant per l’egoista que havia sigut com per la traïció que havia fet al seu amic el bou, que era molt bon animal. I això, passa sempre, tant al llibre com a la vida real, per això diria que junt amb el capítol sis, ha sigut el que més m’ha agradat, perquè te un bon missatge moralitzador que ens arriba fàcilment als lectors.
*Com a l'últim capítol no hi havia cap imatge, he tret aquesta d'Internet; es un dibuix fet per David Ballestí amb tècnica mixta i representa en un animal a tots els animals del llibre.
Per què un final moralitzador ha de ser positiu? Potse hagués estat millor que Llull acabara el llibre fent triomfar la Rabosa, com per altra banda ocorre a la vida real. No penses que hagués estat més realista i igual de moralitzador?
ResponEliminaTal volta haguera sigut més realista però, no haguera sigut just, i encara que de vegades ocorren, no m'agraden les coses injustes. I es que, a la vida "tot es paga".
ResponElimina