Per últim i parlant de tot el llibre en general he de dir que m’ha sorprès una mica, ja que al principi pensava que no tindria una trama entretinguda, però mentre continuava llegint m’he adonat que no era com pensava. Al llibre Ramon Llull reflecteix clarament el món dels humans a partir dels animals i les seues classes socials i privilegis que es veuen sobretot en diferència dels animals carnívors i herbívors. Només començar també pensava que se’m faria molt llarg, i no per les 109 pagines que te, si no pel llenguatge emprat, es a dir, el català antic que ha fet que em costara entendre una mica algunes paraules específiques, entre aquestes noms d’animals, però com abans, a mesura que anava avançant era més fàcil d’atendre. Pel que fa a dificultat, les úniques trobades han sigut el vocabulari, com ja he dit abans, i per altra banda la constant intercalació entre els diàlegs dels personatges, que en algunes ocasions m’han embolicat i he tingut que començar a llegir la pàgina o fins i tot, el capítol sencer per comprendre de que parlaven i que tenia això a veure amb la historia. Pel demés i deixant això a banda, és un llibre molt fàcil de llegir, tant per les poquetes pàgines com per la senzilla historia. També la tesi del llibre és bastant moralitzadora, el que ha fet que m'haja agradat més.
En conclusió i després d'haver parlat del llibre i de les dificultats trobades, he de dir que el llibre m'ha agradat més del que pensava.
*En aquesta ocasió, pose una imatge d’una antiga edició del Llibre de les bèsties, on es veu com la rabosa mata al gall.
Enhorabona pel blog, Julia. És complet, el disseny és extraordinari i, a més, hi has intercal·lat algunes contribucions literàries que m'han agradat bastant. Ha estat un treball intens i ben fet. A partir del segon trimestre, i amb els blogs ja treballats, impulsarem el treball en la xarxa.
ResponEliminaGràcies, i m'alegre molt.
ResponElimina