Assumiràs la veu d’un poble
i serà la veu del teu poble
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs sed,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les tues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les sil.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat
com no sia la del teu poble.
Potser et maten o potser
s’en riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sinó s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
 |
| #acampadaelx |
Ens deixarem la pell i fins l'ultima gota de sang per a aconseguir el que ens proposem, ja estem farts de tanta falsedat i volem ja una realitat que ens beneficie a tots, tant a adults com a jovens.
ResponEliminaUna cosa és clara, que sense el poble no són ningú i per tant el poble mana.
"D’alguna manera és una finestra oberta a l’esperança, a saber que un dia les coses podrien canviar."
Temps al temps, perquè la lluita és dura pero sura sobre el temps.
ResponEliminaEm sente orgullosa com a professora de veure que alguns dels meus alumnes lluitan per les seues idees. Endavant!!
ResponElimina