Uns dies em repetisc que algun dia aprendré el perquè de que algunes coses existeixen, i uns altres tanque els ulls i m’en vaig a volar. I no pare de buscar-me, i done voltes i pense sense parar… I em mire al mirall, despallet, m’analitze i m’enfade una altra vegada amb mi mateixa. Busque una mentida que puga salvar-me, i mil maneres d’observar perquè no faça mal. El que sent, el que retinc i el que recorde, tot a prop de mi, per a recompondre’m, per a que em recomponga com la teua abraçada, encara que siga insubstituïble. I em busque i no em trobe… I et busque i no et trobe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada