Una agulla en un pallar.

Encara que realment no ho és, de vegades sembla impossible trobar una persona diferent enmig de tot el munt de gent que va pels carrers de les ciutats com si d’una carrera es tractés. És com trobar una agulla en un pallar. 

Però de sobte, mirant entre tots eixos clons trobes una persona diferent, que destaca entre totes les altres, i no per ser la més guapa, la més alta o la més forta. No és això l’important, ni tan sols importa la seua edat, el seu sexe o la seua professió, perquè aquesta persona que ha aparegut a al teua vida per casualitat és especial i a ella no l’importa caminar en sentit oposat al munt de gent, o pensar de forma contraria als altres, és com és, i precisament això és el que la fa especial. Pot ser la imatge siga confusa, però veure-la és com contemplar una pastilla de sabó dins d’un bassal de fang. No cal dir que eixa persona és la pastilla de sabó. Si una persona està acostumada a veure un bassal de fang, al cap d’un temps no li crida l’atenció. Però si en aquest bassal cau de sobte una pastilla de sabó, la brutícia queda de nou en evidència.