Clima i ànim.

Com diria un amic: “tira-li la culpa al clima”. Em basta amb mirar per la finestra per adonar-me de que es un bon argument. La temperatura, el vent, fa fred, plou... I jo amb eixa molèstia indescriptible. Què et passa? Què sents? -Em pregunten-. No sé. Eixa sensació de... Es com si... Bé, un petit dolor a la panxa, un poc de fred, una opressió al pit. Sí, això. La respiració que no flueix, es talla o es fa breu i ràpida. Ha de ser l’estrès o l’ansietat. O tal vegada a soles siga un mal dia entre altres.

Clar que sempre n’hi ha motius. Des d’els més primitius fins als més moderns. I no ens oblidem del clima. Tant de temps submergida en el dubte per a arribar a la conclusió de que la humitat o els núvols afecten al nostre estat d’ànim d’una manera tan directa. Per què remuntar-me a una por infantil o a un malson proper. Això sí, vos promet que podem sobreviure. O viure que és molt millor. O escriure, el que ens permet transformar-ho en paraules, compartir-ho i deixar-ho eixir. I no n’hi ha dia tan roí que no puga ser curat amb una cançó, un parell de conreus o un passeig per la platja.