diumenge, 19 de juny del 2011

Per ella.

Hui faig una petita interrupció al llibre per ella, perquè se’l mereix.

Tal vegada hauria de resultar-me fàcil escriure a algú que em coneix tant o més com jo a ella, a una persona tan important a la meua vida que des de el primer dia que va aparèixer es va guanyar un lloc al meu cor que amb el pas del temps ha anat creixent, a algú de qui fins a hui no puc dir ni una paraula lletja, ni tan sols poc bonica.
Ella és eixe somriure que ressona a la teua ànima durant segles, la càlida abraçada que et dona forces, eixa melodia que mai deixa de sonar. Ella és la flor que mai es marceix, la caiguda que sempre s’alça, eixa mà amiga que sempre estarà allà on tu estes per ajudar-te. Ella és gegant entre un món d’enanets, tan guapa per fora com per dintre, és el color que pinta un dia gris, el tractor que granet a granet desfà la teua muntanya de problemes. Ella és eixe fort mur on sostenir-te sempre que ho necessites, les paraules que sempre arribaran al teu cor. La seua guitarra y la seua musica formen part d’ella. Humilitat, senzillesa, intel·ligència personificada. I encara que la perfecció no existeix, de vegades s’assembla tant a ella que m’espanta. I què més vaig a dir? Què més podria dir? Si amb un milió de paraules mai aconseguiria descriure-la com es mereix. El més fàcil, però a la vegada mes sincer es recórrer a simplement: la millor.
Gràcies per fer-me creure en tantes ocasions que la vida és menys roïna perquè tu estàs ací i gràcies per eixes llàgrimes d’emoció que se m’escapaven ahir veient-te pujar allà a dalt, a on et mereixes, a replegar el fruit del teu treball i esforç, perquè tu sola has arribat fins a on estàs ara, i crec que per això te’l mereixes més que ningú.

Enhorabona. T’estime i estic molt orgullosa de tu.



1 comentari:

  1. Gracias, corazón. Aunque entre tanta palabra bonita esa palabra resulta ridícula, y no abarca con claridad todo lo que quiero expresarte. Permíteme decirte que todo, absolutamente todo es recíproco. Es muy fácil encontrar a esas personas que, como una luz artificial y poco duradera, te hacen resplandecer, pero que poco a poco, se esfuman entre las cosas que no tenían importancia. Pero Juli, tú eres para mí esa luz natural que siempre me recoge en los peores y en los mejores momentos.Es como una hoguera que nunca se apaga. No sabría explicarte, por mucho que lo intentara, qué significas para mí y qué pienso (más bien siento) de ti. Verte allí conmigo ha sido una de mis mejores alegrías. Gracias, mi pequeña principita, por como eres.
    P.D.: perdona'm per no escriure en valencià! però em dona molta vergonya tindre faltes d'ortografia jajaja :)

    Claudia.

    ResponElimina