dissabte, 18 de juny de 2011

Sobre la volubilitat de l'esperit humà i Splassshf - Uf, va dir ell.

Sobre la volubilitat de l’esperit humà és una història molt divertida i prou interessant. Cada vegada que avancem llegint Uf, va dir ell, ens adonem de la enorme imaginació i creativitat de l’autor, i en especial aquest capítol és un dels que més ens el mostra. Aquesta vegada el protagonista desenvolupa un progressiu interès per les lletres, el que el porta a alimentar-se únicament d’elles, siguen del tipus que siguen (Arial, Courier, Georgia, Times, Verdana...). El més graciós d’aquesta història és el final, quan el protagonista comença a interessar-se pels vaixells en miniatura, i pot ser també s'alimente d'ells.



El protagonista d’Splasshf, és un atractiu jove que se’n va de vacances a Lloret per a lligar, però les coses no ixen com ell vol. Quan està a punt de tindre sexe amb una catalana molt guapa no s’excita, pel que ella es queda molt trista i ell frustrat. Aquesta història no es massa interessant, però està prou bé la completa descripció que l’autor fa del temps i l’espai, ja que gràcies a això els lectors podem tindre una imatge ben nítida de la història.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada