divendres, 17 de juny del 2011

Sobre la no compareixença a les cites i Uf, va dir ell - Uf, va dir ell.

El capítol Sobre la no compareixença a les cites també és molt senzill, encara que una mica avorrit. L’acció es desenvolupa molt lentament, amb molts detalls, alguns que fan que la història caiga en un ritme avorrit. A més, el final és una mica decebedor perquè el protagonista no troba a qui busca i torna a casa resignat, el que ens mostra que de vegades les coses no son com volem, ni tan sols als llibres. Encara que per altra banda, no he trobat moltes dificultats en el vocabulari d’aquesta història.
Fins ara, aquest és el capítol que menys m’ha agradat.


Com les anteriors històries, Uf, va dir ell, la història que dóna títol al llibre, és molt senzilla i fàcil de llegir. A més, respecte al tema, es tracta d'una cosa tan ximple com el dia a dia d'una parella de crescuda edat, i per tant, representa la monotonia de dues persones que viuen a la mateixa casa i que sempre fan el mateix. A mi, personalment, aquesta història em recorda als meusiaios que accepten la seua monotonia sempre amb un somriure de felicitat. El final sorprèn al lector, doncs és prou imaginatiu, i crec que és això el que li dóna un toc diferent i especial a aquesta història.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada