Aquest capítol és molt breu, però crec que guarda molt contingut en ell mateix. L’autor ens conta d’una manera molt creativa com l’ésser humà va crear la paraula, d’una manera totalment empirista. Com a l’anterior capítol, també n’hi ha algunes paraules que he hagut de buscar al diccionari, però és una història senzilla que m’ha agradat molt. Jo, personalment, em quede amb el final:
Va repitjar la terra amb força, toc-toc, i la va assenyalar amb l'índex i va vocalitzar dificultosament: Pso pacos païco pasio ta, i ja amb més calma: Paaï sos ca atlanns, somrient i xiroi, sense saber quina una n'acabava d'organitzar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada