diumenge, 19 de juny de 2011

Sobre la futilitat dels desitjos humans i Noia del mehari - Uf, va dir ell.

El protagonista del capítol Sobre la futilitat dels desitjos humans és un nàufrag que arriba a una illa deserta d’éssers humans però plena de recursos amb els que poder sobreviure. A la fi, quan creu que ha arribat la seua salvació per a tornar a la seua ciutat i la seua vida anterior, arriba a l’illa un vaixell ple de gent que fuig del frenesí del seu món actual.
Aquesta història m’ha agradat molt, a més de ser prou entretinguda, té un final inesperat. Per altra banda, crec que és un bon reflex de la realitat i la nostra vida actual, des d’un punt de vista humorístic i creatiu, clar, perquè tots hem estat farts d’aquest món en un moment donat i hem desitjat fugir, en canvi, aquell que té el que nosaltres voldríem, no l’aprecia.



Noia del Mehari és una història molt creativa, pot ser la que més, i a més amb un final prou inesperat que li dona eixe toc especial a la història. Tot comença de forma normal quan un xic i una xica amb un citroën mehari es coneixen, però quan van a tindre sexe, el xic descobreix que els pits de la noia del mehari eren transparents on dintre havia tota una flora tropical i aquest es converteix en un papagai verd groc vermell dins dels seus pits.
Llevat d’algun vocabulari una mica difícil, m’ha agradat molt aquesta història que mescla versemblança amb imaginació.


1 comentari:

  1. Jo vaig neixer entre meharis
    Jo vaig jugar amb els meharis
    Jo vaig apendre l'ofici de mecanic amb els meharis
    Jo ara em guanyo la vida reparant meharis.
    Us recomano que visiteu www.mehari2cv.es
    Meharis en estat pur.

    ResponElimina