dijous, 10 de març de 2011

Després de llegir el Tirant lo Blanc. [9-2-2011].

Per últim i parlant del llibre en general he de dir, per a començar, que he triat aquest llibre i no un dels altres, perquè com que pensava que cap m’agradaria ja que son novel·les cavalleresques o de cavalleria i eixe es un tema que no m’agrada, dintre del roí, el Tirant lo Blanc és una d’eixes novel·les que com es sol dir s’han de llegir abans de morir, ja que es la més importat de la nostra literatura, de la literatura valenciana, així que què millor oportunitat que aquest trimestre per a fer-ho.

Tenint en compte que com he dit abans mai m’han agradat aquest tipus de novel·les, el Tirant lo Blanc m’ha semblat agradable a l’hora de llegir-la, perquè no és una narració complicada d’entendre i els fets són interessants, és molt ràpida de llegir i els capítols són prou curts i detallen molt bé els fets. Crec que l’única cosa difícil del llibre és el vocabulari que de vegades és una mica difícil i he hagut de parar de llegir i buscar-ho al diccionari.

El que més ha fet que senta curiositat per seguir llegint-la i que no es faça pesada ha sigut la relació entre Tirant i Carmesina, perquè des de el començament de la seua relació he sentit curiositat per saber el que succeirà finalment i si per fi Carmesina es deciria a estar amb ell. Les relacions que van sortint pel mig i le batalles en les que s’exposa Tirant també són divertides i interessants, encara que no es massa real perquè encara que de vegades Tirant surta ferit sempre és el guanyador i no n’hi ha cap batalla que se li resisteix. 

El final de la novel·la es bastant trist perquè com ja havia comentant anteriorment Tirant mor amb molta tristesa ja que ni s’ha acomiadat de la seua amada ni ha consumat el seu amor amb ella, i quan Tirant marxa ella està tan trist com ell i per això és doblement trist, a més que també mor la pobra Plaermavida, aquest és el personatge que  més m’ha agradat, ja que sempre esta disposada per a ajudar als demés i en especial a Tirant en la seua relació amb Carmesina i sempre ingenia uns plans curiosos i també graciosos.

Concloent, no puc dir que haja sigut un llibre que m’ha agradat massa, però tampoc m’ha desagradat molt, ha sigut fàcil de llegir i no he trobat dificultats.

*Imatge de Tirant lo Blanc (l'actor Caspar Zafer) a la pel·lícula del Tirant lo Blanc.

1 comentari:

  1. Hem de parlar de dues coses: la primera és que Tirant al llibre mor d'un refredat, i la segona és que sí consuma el seu amor amb Carmesina, a més en un passatge inoblidable. En els teus posts comentes que Tirant mor a la mar i que no té sexe amb Carmesina, i no sé si aquestes errades es deuen a que has utilitzat una edició diferent a la recomanada o si simplement es deuen a un despist. O potser he interpretat malament en llegir els teus posts! En tot cas, en parlarem.

    ResponElimina