Després de llegir els capítols IX i X del Tirant lo Blanc [7-2-2011].

Al capítol IX, el tema principal es l’amor, però Joanot Martorell no s’oblida de barrejar-lo amb la guerra. En aquest capítol, Plaerdemavida narra d’una manera molt peculiar, com si fora un somni, el que sap del que va passar la nit anterior. La postura d’Estefania em sembla una pica estúpida, ja que si no volia no tenia perquè haver accedit a gitar-se amb Diafebus. Pel contrari, Carmesina es més forta i se’l nega a Tirant.

Pel que fa al tema bèl·lic, el que més m’ha agradat ha sigut el final d’aquest capítol, quan el mariner insulta a Tirant sense saber que és ell i Tirant el deixa lliure dient: “Doneu als roïns perquè parlen bé, doneu als bons perquè no parlen mal”. A més de ser una situació graciosa, em sembla que Tirant fou astut deixant-ho marxar, perquè es cert que aquest mai més parlaria malament d’ell.

El tema principal del següent capítol, com ve diu el seu títol és La lluita de les naus. Va ser una altra batalla més guanyada per Tirant i els seus contra els turcs, encara que aquesta vegada Tirant tenia totes les de perdre, ja que els altres tenien moltes més naus i homes, però altra vegada més, Tirant ens mostra l’astut que és i posant llums a tots els vaixells fa pensar als altres que son més, aquests fugen, però l’insistent Tirant els segueix i després d’una llarga lluita, guanya. Al final d’aquest capítol, no veiem res nou, Tirant es cada vegada més admirat per l’Emperador i tot el poble i és rebut amb gran devoció.

*Tirant i Carmesina al somni de Plaerdemavida.