dijous, 24 de març del 2011

Dies grisos.

Hi ha dies que ixen grisos, extremadament grisos. Grisos de ciment i formigó, en els quals no trobes el teu vestit de somriures i has perdut les teues sabates d'il·lusions. L'espessa cortina de solitud no deixa que penetren els rajos de sol i il·luminen almenys una mica el teu dia. Sense saber què fer, passeges pels carrers amb pas incert, rebusques en els contenidors un tros de besada o una resta de carícies, que portar-te a la boca. T'allunyes per les sendes que no porten a cap lloc, deixant al teu pas els sospirs per a no perdre't en el camí de tornada. Eixos dies en els quals et danya l'alegria aliena, i no, no és enveja, potser siga nostàlgia d'uns altres que naixien lluminosos, dies en els quals vesties de colors i el vent et remuntava fins als núvols. En els quals el cor cremava pel foc que provocava el braç d'ell envoltant la teua cintura. Però avui, el dia ha clarejat gris, i la massa dels seus fonaments et va aixafant més i més fins a deixar-te feta un segell a l'asfalt, alguna cosa insignificant, que només tu perceps. Ells passen, et freguen, potser fins a et miren, però no et veuen, et sents a soles en mig d’un munt de gent. En els dies grisos el rellotge no funciona com normalment, no porta el mateix ritme i converteix vint-i-quatre hores en vint-i-quatre anys. Avui l'aire no fa olor a gens, també els ocells estan muts. Les teues oïdes estan sordes, i no pots sentir els seus trinats. I en fosquejar, t'engoleix la boca negra del gemec que et fa vessar llàgrimes i més llàgrimes. I retornes, amb els peus cansats i l'ànima encara més cansada, després d'haver gastat amb els teus ulls l'esfera del rellotge, que marca les hores mortes en els dies grisos, sense colors. Els estels estan apagats, fins la lluna s'ha marxat a dormir. I tu, amagada en el buit de l'últim racó dels minuts, acabes fent-te la mateixa pregunta de sempre: “Ha valgut la pena viure avui?”. Un dia de la teua existència que s'ha perdut, que s'ha dissolt en el no-res.
Potser, demà isca el sol.

1 comentari: