dilluns, 7 de març del 2011

Després de llegir els capítols V i VI del Tirant lo Blanc [5-2-2011]

Aquestos dos capítols tampoc m’han agradat massa ja que continuen amb el mateix tema que els anteriors, i a penes n’hi ha activitat externa fora del conflicte entre els cristians i els moros.
Els tucs vençuts en dues ocasions, recorren al Rei d’Egipte, que era el més intel·ligent, el més hàbil i el millor de tos els moros. Aleshores aquest acudeix al campament, on es fica amb Tirant i comencen una batalla verbal fins que aquest el tira del campament, així que el rei d’Egipte li escriu una carta a Tirant per desafiar-ho en una batalla, en aquesta d’algun mode insulta a Tirant i també a Carmesina, i això últim, el ficar-se amb Carmesina cabreja a Tirant per damunt de tot, que sent tal amor per Carmesina que lluitarà per complir la promesa que li va fer i que a la carta de contestació al rei d’Egipte la defensa a capa i espasa i accepta la batalla posant determinades condicions per a que siga justa. En aquesta carta podem vore la confiança que té Tirant en sí mateix i en allò que estima i també el concís que es per a dir el que ha de dir sense insultar com va fer el rei d’Egipte. Però també, acceptant aquella batalla estava posant en perill als seus homes, ja que si era derrotat estarien tots morts i això es el que va dir el duc de Macedònia davant de tots, el que va produir un escàndol.

*Imatge de Tirant lo Blanc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada