dissabte, 19 de març de 2011

Feliç dia del pare!

Tal volta hui hauria de ser un dia feliç, hauria de pensar que a ell li agradaria que estigués somrient, però encara que ho intente sempre mire enrere  i sense voler, una llàgrima se m’escapa, una llàgrima carregada d’impotència, tristesa, soledat i tot eixe cúmul de sentiments que des d’aquell dia i encara que també m’hagen passat coses bones, mai he deixat de sentir. Però per altra banda, pense en eixa persona exemplar, que em va ensenyar tant en tan poc de temps i aquesta vegada, la llàgrima que se m’escapa va acompanyada d’un somriure. Un somriure per a ell i a soles per a ell. Un somriure que il·lusa de mi que acompanyat d’un felicitats llançat en l’aire és l’únic regal que puc fer-li. És un somriure per a que vega que no està sol i que estiga on estiga sempre l'admirare, que hui és el seu dia i se li recorda més que mai per aquest brut món que un llunyà dia va deixar enrere.

1 comentari:

  1. La relació d'un pare amb un fill o amb una filla ha determinat en moltes ocasions grans temes de la literatura i fins i tot alguns moments històrics. Trobe aquest text teu molt bell, la veritat, i té la bellesa de les coses simples però alhora complexíssimes que ens ixen del cor. Jo et recomane que veges (si no ho has fet ja) la pel·lícula "Smoke", basada en relats de Paul Auster, probablement el film que tracta d'una forma més tendra i alhora curiosa les relacions pare/mare/fill.

    ResponElimina