diumenge, 6 de març de 2011

Després de llegir els dos primers capítols del Tirant lo Blanc. [2-2-2011]

El començament del llibre m'ha agradat bastant. Comença quan l’emperador de Constantinoble, preocupat per l’atac dels turcs envia una carta al Rei de Sicilia demanant l’ajuda de Tirant i ací podem vore l’admiració de tothom cap a Tirant, que d’entre tots els cavallers diuen que ell es el millor del món i només arribar a Constantinoble és anomenat Capità de l’exércit grec. Quan arriba el poble està trist per la mort del fill de l’emperador i Tirant els obliga a llevar-se l’hàbit de dol i animar-se, en cara que això es una mica irònic, ja que no van tardar en intercanviar-se els papers i Tirant es va posar trist degut al seu enamorament, podríem dir que a primera vista, de Carmesina. Aquest acaba confessant-li el seu amor d’una manera molt original i romàntica, quan aquesta li pregunta que de qui esta enamorat ell li dona un espill on Carmesina es veu reflectida, però aquesta malgrat que li havia agradat la manera el que havia fet, el rebutja.  
A aquest capítol a més de Tirant, el protagonista, també apareixen altres personatges importants com Diafebus, el cosí de Tirant que l’acompanya en tots els seus viatges i sempre és fidel a ell o la Viuda Reposada, una dona malvada que fa tot el possible perquè Tirant i Carmesina no estiguen junts.
En definitiva i com he dit abans el començament del llibre està prou bé i em pareix bastant entretingut, així que espere que el llibre continue de la mateixa manera.
*Aquesta il·lustració es de Manuel Boix i és el moment en que Tirant li confessa a Carmesina el seu enamorament, i en la meua opinió es la millor part dels dos capítols.

1 comentari:

  1. El gravat que il·lustra aquesta entrada pertany a Manuel Boix, qui va fer una inoblidable sèrie per al Tirant. Et recomane que busques informació sobre estos dibuixos que, anys i anys després, continuen associats, en la memòria de molts valencians, a esta gran novel·la.

    ResponElimina